Perquè has de buscar tres peus al gat? Quan em vas dir que t’agradava em va sorprendre, no el fet que poguéssis sentir alguna cosa per mi, sinó el fet que m’ho diguéssis. És normal que la situació m’incomodi una mica, em conec i sé que no puc actuar de la mateixa manera amb tu, no et vull explicar segons quines coses ni puc comportar-me com sempre. De tot plegat, el que m’ha dolgut més és que t’hagis muntat la pel·lícula de que aquesta incomoditat ve derivada per un possible sentiment cap tu! Però què m’estas dient?! Em coneixes bé, fa cinc anys que estic amb la meva parella, saps que per mi ell és el més important, que és la meva vida i ens estem plantejant provar de viure junts. Tu mateix m’has dit moltíssimes vegades que se’m veu molt enamorada, i realment et confirmo que és així. Amb què em surts ara?! Ho sento, però no! No m’he plantejat MAI deixar a la meva parella i menys per tu. Sona molt brusc, però tu no entens subtileses. No m’agrades, no ets el meu tipus, m’agobies, deixa’m estar. T’ho he de dir més clar?!