Per els que heu anat seguint els conflictes amb el meu amic, us he de dir que tot i haver-hi hagut algunes novetats, la situació està una mica estancada. Em remuntaré a fa un parell o tres de setmanes, llavors eren les festes del poble i innevitablement ens vam trobar. No hi va haver cap conversa, simplement un hola-adéu provocat per la situació.

Jo anava amb el meu xicot (qui sap tota la història) i ell amb una noia que no havia vist mai. La meva primera reacció, sense comptar la sorpresa inicial (doncs el meu amic no té gaires amistats del gènere femení, menys encara rollos, parelles, etc), va ser la de pensar: tant de bo estiguin junts. Suposo que inconscientment vaig pensar que si estava amb aquella noia ja no hi hauria cap problema entre ell i jo, tret de la mica de decepció que encara sento pel fet que intentés posar-se entre el meu xicot i jo. Quan dic problema em refereixo a la incomoditat que em provocava la situació.

Bé, aquella nit la cosa no va prosperar més. De fet no n’he sabut pràcticament res més fins diumenge a la nit, quan vaig mirar el correu just tornar de València. Resumint, em deia que aquests dies que ens haviem vist no havia sabut que dir-me, ni com reaccionar perque no sap si jo encara estic emprenyada i que no sap gaire bé que fer. Llavors també em va dir que no sap si jo vull que m’expliqui que li va passar amb aquella (així és com ell me l’anomena), i que no sap gaire bé com està. Acaba dient que si algún dia vull fer les paus, que en ell tinc un amic.

Tot plegat em desconcerta una mica, si realment estan junts me’n alegraré per ell i per ella també, perquè a pesar de tot és molt bon noi. Però aquí sorgeix un petit conflicte sota el meu punt de vista: si realment ja està amb una altra noia, significa que el que podia “sentir” per mi no era res de l’altre món. Aleshores perquè m’ho va dir? pk va provocar tota aquesta situació? Estavem molt bé com amics..

En fi, li vaig respondre el mail dient-li que no estava emprenyada, sinó una mica molesta. I que si estava amb una noia me’n alegrava molt. Que ja ens posaríem al día i que li anés bé.

Avui a la tarda li he enviat un sms dient-li que estava conectada per si volia parlar (de moment, a la cara no en tinc ganes), però no ha pogut ser. En fi, si mai vol xerrar ja m’ho farà saber, no tinc ganes d’anar-l’hi darrera. I qui sap, potser el millor és simplement deixar que el temps passi i que sigui ell qui digui si es refà l’amistat o no, potser ni tan sols se’n ha de parlar.