Posteado por: nauzzet | Julio 24, 2008

Socorrs! Anímicament baixa

Avui estic desanimada, és un d’aquells dies que no tens ganes de veure ni de saber de ningú, només de dormir, i potser aquesta seria la solució a tots els mals, però no pot ser, perquè animada o desanimada he de complir a la feina.

El meu dia comença ben aviat, a tres quarts de 5 del matí sona el despertador, em llevo, m’arreglo, esmorzo el que bonament puc empassar en aquella hora, agafo el cotxe i a les 6 entro al laboratori. Estic al departament de qualitat d’una empresa d’alimentació que té actuació en varis països, tant europeus com no europeus. Engego els ordinadors, calibro pH-metres, i balances, miro els anàlisis que van quedar pendents del dia anterior, entro al programa que utilitzem i els enllesteixo. Truco a recepció perquè em pugin més mostres, i segueixo analitzant. De tant en tant em truquen desde recepció on estan descarregant la mercaderia perquè rebutgi o autoritzi l’entrada de certs productes que arriben curts de caducitat, he de generar les incidències i penalitzar als proveïdors. També faig comunicats a nivell intern, regional o nacional de problemes k detectem al magatzem o a les cambres frigorífiques i congeladors, bloquejo mercaderia perquè no surti a botiga i si ja ha sortit faig retirada perquè no es vengui. A les 8 puja un company, anem a buscar uns cafès i esmorzem, xerrem una estoneta i a les 8.20 ell torna a la seva feina i jo torno a tancar-me al laboratori. A les 9.30 arriba la responsable. De les 9.30 a les 2 faig el mateix, però estic acompanyada.

A les 2 agafo el cotxe, torno cap a casa, dino, em dutxo, m’arreglo i a les 4 me’n vaig cap al despatx, ja que també faig d’administrativa en un buffet d’advocats. Ja sé que no tenen res a veure les dues feines que faig, la primera és la que està relacionada amb el que he estudiat, i la segona la mantinc perquè ja fa anys que hi sóc (és la típica feina que combines amb els estudis) i ara em sap greu deixar-los penjats. Bé, doncs a les 4.30 arribo, engego l’ordinador, arxivo tot de documents que tinc per damunt de la taula, faig factures pendents, moltes fotocopies i envio faxs. També vaig a correus i a portar documents a altres despatxos si s’escau. A les 7.30 plego, tinc al meu xicot esperant a la porta i anem cap a casa, tret dels dimarts i dijous que vaig a pilates (últimament ja no tant, perquè en aquella hora ja no m’hi veig de cap ull). A quarts de 10 sopem, miro una estoneta la tele o faig tertulia amb els de casa i a kuarts d’11 vaig a fer nones. L’endemà san tornemi.

Tanta rutina comença a marejar-me i més en dies com avui, he descansat poc, estem a finals de setmana i el meu cos ho nota, estic decaiguda i no tinc ganes de fer res. A sobre em trobo malament i el dia no s’acaba mai, quan plegui seré feliç però només em quedaran 9 hores per tornar a començar.


Respuestas

  1. Dona, t’has d’animar…
    Jo crec que treballes massa!!!
    Amb aquests dies tant complets no m’extranya que no tinguis ganes de res mes…
    No fas vacances?
    Doncs crec que te les mereixes!!
    Vinga molts ànims… i intenta relaxar-te aquest cap de setmana!

    Ptons

  2. mmmm crec que hauries de buscar el matís en aquesta rutina. Trobar aquell detall que fa que la rutina sigui més suportable. Suposo que és fàcil dir això però crec que és un bon antídot. Per exemple aquest blogg tan ben escrit que tens és un d’aquells detalls que pot dulcificar la vida. Si et serveix de consol a mi em passa el mateix…..ara mateix poso el teu link..saludus

  3. Portar una rutina, no canviar-la, o bé fa por canviar-la o pot ser és necessari. Crec que molta gent pot trobar-se en la teva situació i penses què puc fer? i és complicat comentar-te sobre aquest tema, però jo agafaria els moments que t’ajuden a estar bé amb tu, si en algun lloc ja no tens aquests moments, canvia-ho, perquè vivim de moments… m’he enrotllat massa :)

  4. Al.lucinant el que pots fer de 6 a 8! jajaja ara que entre les 7:30 que et recull el xicot i dos quarts d’onze…alguna cosa hauríeu de fer per pujar l’ànim!

    Si hi penseu…10 segons, segur que alguna se us acut!

  5. Espero que facis vacancetes ben aviat. I puguis agafar aire nou.
    Val la pena pensar molt si és el què vols. De vegades passa que anem tirant i no ens és suficient. No sé si és el teu cas, però és bo pensar-hi.
    Ostres els canvis costen, però si són per millorar, val la pena l’esforç-

    T’envio ànims!!!!!

  6. Neneta! Acabo de veure el teu bloc! No m’acaba de funcionar l’actualitzador… Fa dies que no escrius i amb aquest post estic tota preocupadeta.

    Jo només et puc dir que avaluïs si realment et val la pena continuar la segona feina. Vols dir que cal? Val la pena mantenir aquesta segona feina només perquè et fa pal deixar-los penjats? Has de pensar en tu mateixa en primer lloc.

    Escriu aviat i explica’ns com et trobes, bunika!!! Molts petons i somriures

  7. Jo també crec que 2 feines i 11 hores de treball és excessiu. No m’estranya que et sentis una mica mecanitzada, si tens poquet temps per tu! Una altra cosa és que puguis renunciar o no a la segona feina. Això em sembla que només ho pots decidir tu!

  8. Guapetona!
    On t’has ficat???

    Això em comença a preocupar!!!!!

    Vinga que espero que estiguis millor!!!!

    Petonets animadors!


Dejar una respuesta

Su respuesta:

Categorías