Després d’un grapat de dies sense escriure us he de dir que he tornat. Perdoneu els que m’anaveu llegint de forma més o menys habitual, vaig haver de fer una pausa a la meva vida per tornar a començar amb ganes i una micona més animada.

L’estiu ha passat depressa, de fet ha estat un vist i no vist. Però n’estic contenta. L’inici va ser força estressant, estava desanimada i agobiada. Fins que vaig descobrir que de vegades, la solució per no parar boja tan sols és pitjar el fre durant uns instants. Aleshores el món s’atura al teu voltant, i tens temps…temps per pensar, per decidir, per respirar, per viure… Tots tenim un límit, és qüestió de no sobrepassar-lo.

Ara ja torno a anar de vòlit, és meitat setembre, les vacances s’han acabat. Torno a treballar 11 hores diàries, dormo poc, però de moment ho porto bé. Sé que aquest cop sabré parar a temps, quan el cansament em venci i no pugui més deixaré la feina de la tarda. Mentrestant ho compagino.

Gràcies a tots els que m’heu anat deixant comentaris de suport i també al meu tresor, qui sempre ha estat aqui.