Amb el meu amic les coses no han millorat gaire. Fa uns tres mesos que no ens veiem, estic dolguda i tot plegat em sap greu. Intento no pensar-hi massa, perquè la veritat és que si ho faig m’entristeixo i fins i tot em poso de mal humor.

Es veu que el que fós que va tenir amb aquella noia ja s’ha acabat. Ella és d’Estats Units i amb l’arribada del setembre va tornar a la seva terra. Pel que sé, els dos sabien que era només un joc, una forma de divertir-se mentre ella fos aqui, i que quan ella marxés doncs s’acabaria. El cas és que pel que sé ell s’ha quedat una mica tocat. Aprofitant això, vaig pensar que seria un bon moment per intentar parlar amb ell. Li vaig enviar un missatge preguntant-li com estava i fent-li saber que a pesar de potser no ser la persona més indicada, si mai necessitava parlar amb algú que comptés amb mi. Més tard em va escriure un mail i quan jo li contestava em va obrir conversa pel messenger. Em va explicar que estava una mica dolgut amb la noia, no tant pel fet que hagués marxat, perquè això ja ho savia d’entrada que pasaria, sinó perquè des de que ella havia marxat que no n’havia sabut res més. Ni trucades, ni missatges, ni messenger, pràcticament res. Suposo que en el seu ego interior li va doldre que fos només un joc, tot i que les bases estaven clares des d’un inici. Vam estar xerrant una estona, però no li vaig treure el tema sobre el que jo realment volia parlar, no ho vaig considerar oportú. Des d’aquell dia no n’he sabut res més. He intentat contactar amb ell sense èxit. Bé, només una vegada. Però ja n’he tingut prou.

Avui la meva germana ha dit d’anar a sopar uns quants, entre ells aquest noi, però la veritat és que no em ve gens de gust anar-hi, em fa molta malicia tot plegat. Abans que tot això passés erem molt amics, parlavem gairebé a diari i ens veiem sovint. Ara començo a pensar que tot va ser una mica farça, que tota aquesta amistat només estava motivada pels seus sentiments vers mi. I sento que ara ja ho hem fet massa gran com per tornar a començar.