L’home més savi que he conegut mai, Fermín Romero de Torres, m’havia explicat en una ocasió que no hi havia en la vida cap experiència comparable a la primera vegada que un despulla una dona. Savi com era, no m’havia enganyat pas, però tampoc no m’havia dit tota la veritat. No m’havia dit res d’aquell estrany estremiment de mans que feia que cada botó, cada cremallera, es convertís en una feina de titans. Res no m’havia dit, tampoc, d’aquell encís de pell pàl·lida i tremolosa, d’aquell primer frec de llavis ni d’aquell miratge que semblava que cremava a cada porus de la pell. No me’n va explicar res, perquè sabia que el miracle només passava un cop i que, quan s’esdevenia, parlava un llenguatge de secrets que, a penes es desvelaven, fugien per sempre.

L’Ombra del Vent – Carlos Ruiz Zafón