La meva infantesa

Recordo amb una certa enyorança molts moments de la meva infantesa. Berenars al balcó de casa mentre amb la meva germana jugàvem a ser els bobobobs, llargues estones al cuarto de jugar mirant contes, pintant o dibuixant, també ens disfressàvem, jugàvem amb la plastilina i ocasionalment amb fang, amb el que intentàvem fer gerros, cendrers o objectes varis, que sovint eren nyaps, però que els pares exposaven tots orgullosos a l’estanteria del menjador.

També recordo estones a casa les veïnes, jugàvem a papes i mames o a professores. O caps de setmana que convencíem a la iaia que ens portés al parc amb les bicicletes, els cotxets, les nines, les pilotes, les pales, les galledes, les regadores, els patins, i mil trastets més.

Després les vacances al poble! Ens ajuntàvem la canalla i jugàvem al pillapilla, a pi, a l’un dos tres pica-paret, saltàvem a corda i baixàvem el carrer major amb monopatí, anàvem a explorar els alrededors del castell, feiem rams de flors i els dúiem a la iaia k els posava a la taula del menjador, anàvem a la piscina i a prendre el cafè a casa els veïns, també anàvem al sindicat a comprar pipes i ens les menjàvem mentre el poble feia la migdiada.

Llavors no teníem mòbils, ni play stations, ni wii’s, ni internet. De tot això ha passat poc menys de 25 anys, i ara em sembla que era una altra vida. Però sincerament, no sento que m’hagi perdut res.